Per tal que no ens fotin duros a 4 peles, ens plantem a l'estacio de Shentzhen, 3h abans de la sortida del tren que en teoria ens portara a Guilin.
L'estacio es un merder de cal deu, pero mereix especial mencio 3 aspectes que no se si son culturals dels xinos o es que son guarros de per si.
1- Els WC: normalment un lavabo consisteix en una especie de cadireta on tu tens que apuntar a un forat, on suposadament hi ha una canyeria que s'ho emporta tot al riu, al mar o a la depuradora. Aqui tenim la cadireta, el forat i la canyeria igual, ara, o els paios fan campionat de veure qui pixa mes fora o no s'enten com els lavabos semblen piscines publiques...i tan se'ls hi en fot, arriben, se la treuen i si apunten be, perfecte, si no, alla on caigui, i el de darrera, ja s'ho fara per sortir-se'n com pugui.
2- Els sipis: Quan arribes a la xina penses que pobrets deuen tenir carraspera cronica, pero de sobte, els hi emergeix no se que de dins i...en un no res, com un espersor de rec, foten uns escupitajos de cal deu, pero es que alguns jo crec que del soroll que foten, deuen treure l'arroç que van menjar fa 3 mesos, i si encara dius que es un, vale, pero no, respiren, es rasquen i lapo que te va.
Es tal la cultura del sipi, que ja veus cartells de "no splitting" a bancs, restaurants...per estar demanant un credit i anant fotent lapos a la taula del director de la sucursal.

3- Els pantalons dels nens petits: Un gran invent per l'estalvi de panyals, forat davant i forat darrera, que el nen te ganes, res, ja te el forat fet i que vagi evacuant, no sigui que s'ho quedi a dins i reventi, i pobrets al ser petits pues encara no saben dir /vatel/ en xino, i per tant, com un camp de mines, et vas trobant artefactes naturals per alla on passin.
Puntuals a les 17:51, embarquem en l'Olient Esples, com a qui tot ho copien, no podia faltar un tren tant mitic i exclusiu. Efectivament, al pagar 50€, tenim "First Class", compartiment per nosaltres, tv que no va, endolls sense corrent i escupidera, ja que al ser moqueta, mes val no fotre un pastifal a dins del tren. Tenim 12h fins Guilin, de les quals, 21 minuts els passem al vago-restaurant per sopar, arroç amb algo que no sabem, i pensem que pollastre pero, si el pollastre de la xina te pels, aqui hi ha una nova especie animal per estudiar...si era rata amb ales...ens vem fotre al batman!