En el moment que estem escrivint aquest post, l´ultim post d´aquesta peculiar volta al món, son tantes coses que ens passen pel cap que intentarem ser breus.

Estem segurs que el nostre diari no passara a l´historia dels prestatges d´alguna de tantes llibreries de viatges com a referent pel qui vulgui algún dia, viure una experiència com aquesta. Sincerament, tampoc ho preteniem, perque de guies, esta farcit el mercat, però estarem més que satisfets si en alguna de les nostres aventures, us haguessim provocat un somriure.

Us volem agraïr les vostres visites diaries a "diari d´una volta" i el vostre suport en cadascún dels vostres missatges. La nostre particular visió del món ha sigut la manera de que formessiu part de la nostre aventura.

I ara bé la tornada al mateix punt on tot va començar ja fa uns 6 mesos. Tothom algun cop a la vida hauria de sentir què vol dir ser lliure, què vol dir escollir sota la premisa no del que has de fer, sinó del què vols fer, què se sent al dir "faig el que em rota i com em rota" (amb 4 duros, però com m'agrada). Una forma de viure la vida absoluta.

Aquest viatge ha estat ple de coses bones. No podem parlar d'intoxicacions alimentàries, tenim una salut de ferro o una sort que "te cagas", no em tingut cap mena de contratemps important, tret de les inundacions i eslleviçades al Peru, plujes torrencials a l´Argentina, terratrèmols i tsunamis a Xile, i finalment el monzó al sud-est asiàtic. Allà on em estat ens ha tractat de la millor manera, em conegut a gent molt interessant, em compartit experiencies, em tret moltes conclusions de les nostres vides, de la forma de pensar, de la tolerancia, del respecte, en fi, valors que a vegades passen per alt però que son de necesitat bàsica. Hem dormit a llocs increïblement barats, hem menjat el que ens ha vingut de gust, sempre quan el gust te nom de noodle i arros, menys en globo, hem anat amb tot tipus de transport, del destartalat a la VIP Class, hem visitat desde lo tipic i topic a les coses mes estrambòtiques i el mes important, que sigui d´on siguis, pensis el que pensis i creguis el que creguis, al final tots som persones que passem per la vida de la millor manera que podem i ens deixen.

Xina, Perú i Vietnam ens han fascinat. Nova Zelanda i Australia segurament ens hi esperavem més, pero tot i aixi, s´ha d´anar-hi un cop a la vida, un koala en braços no passa cada dia i 5000km en 22, tota una aventura. A Sydney hi podríem viure-hi. Vietnam ens ha semblat únic, Tailandia, tot i ser especial, no deixa de ser molt turístic, Xina una autèntica civilització en un païs que no te l´acabaries mai. Ens hem sumergit a la barrera de Coral, al mar D´Andaman, a la bahia de Halong, al Pacific i a l´Atlantic. Hem fotut més kilometres per Argentina que Marco i el seu mono Amelio, Nova Zelanda te uns paisatges meravellosos. Hong Kong la Nova York asiàtica i Cambotja una experiencia única per donar significat al dit "ser afortunat"...

Al principi del viatge no sabíem si tots aquests mesos serien masses o insuficients. Hem anat canviant els plans sobre la marxa i hem deixat per una altra ocasió països com India, Nepal, Brasil, Birmania, Singapur o Indonesia... Al final una mitja diària de 20 € per persona al dia, tot inclòs: allotjament, menjar, internet, entrades vàries, super, transport...El paísos més cars han estat, evidenment, Australia i Nova Zelanda. El més econòmic Xina i Perú amb diferència.


Tot plegat ha estat intens, increïble però també moltes vegades incòmode i cansat. No hem passat gana, pero els 10 kilos que ens hem tret, algo fa pensar que si. Hem passat fred, calor, avorriment i estrès i ens hem mogut de mil formes diferents...

Autobús on el trajecte més llarg va ser de 36 hores a l´Argentina
Camió 4x4 per Tailandia
Motos al Vietnam
Bicicleta per Argentina
Barca fluvial per Xina
Vaixell a Halong Bay
Buggy pel desert de Huacachina a Perú
Tren i concretament l´Olient Exples, a la Xina
tuk-tuks i autobusos urbans per desplaçaments curts a Tailandia
Metro de Hong Kong
i com no, la Jucy, la furgoneta que ens va portar de punta a punta d´Australia

Ens hem passat quasi 5 dies sense passar per la dutxa, neutralitzant la farum corporal amb un roll-on desgastat, hem àprès a menjar amb palillos, hem descobert els batuts de fruita, hem tastat els grills, les sopetes a totes hores del Peru, el curry com potenciador de la vasodilatació...

En resum, viatjar es una forma de tornar a l´esencia de les persones, a ser un com es i no com creuen que ha de ser.

I ara si que arriba el moment de baixar la persiana, un cop més, us agraïm tots els moments que heu compartit amb nosaltres i ens veiem molt aviat.

Joel i Jofre

Un cop decidim que ja em absorbit suficient raig de sol per mudar la pell fins el 2012, tornem cap a Bangkok per passar els que seran els ultims dies d'aquesta volta.

La veritat, que despres de 6 mesos amb la protuberancia dels 14 kg de motxilla penjant de l'esquena, el que es diu fer, poques seran les coses que ens faran moure. Diuen que la carrega maxima a l'esquena no haura d'excedir el 25% del teu pes corporal, i amb els 61'5kg en balança de precisio del 7 Eleven...a vegetar que ens toca.

Que millor forma de fer el vegetal que amb una sessio de thai massage. Per l'ocasio decidim tornar-hi al primer lloc on ens vem desvirgar esqueleticament. Ja que et tenen que magrejar, millor "lo conocido" que trobar-te amb alguna sorpresa en forma de ladyboy! despres d'un temps i de diferents consells, es condicio indispensable fotre un repas a la massatgista abans que et foti la ma sobre, si calça un 43 de peu i te les mans com un oranguta...al loro!!!

Per l'ocasio, decidim que provarem la versio Thai hard, res de mariconadetes de relax i embadurnacions d'oli...que rebenti tot!!

Tot esperant que, ja que et tenen que desconfigurar tot el sistema osteopatic, millor que ho fagi una noia agradable abans que un mamut, pero com lley de Murphy en aquests casos, ens apareixen dues repliques de l' Increible Hulk i Godzilla, d' uns 60 anys, amb unes mans que allo no eren dits, era un mostrari de butifarres embotides, uns peus amb un tacte a roda Pirelli i una cara entre Copito i Carmen de Mairena...temps mort, que tothom s' aturi!!!!! Que esta passant aqui!!!...on esta la camara? Rapid a comprovar si calcen un 43, si tenen les mans com el Gasol i provocar-lis que mirin cap adalt per intentar esbrinar si tenen "nues o no tienen nues"...tenim la sort que un australia ens asegura que ell cada setmana es fa un massatge i que aquestes dues senyores es de lo millor i mes professional i que estiguem tranquils que tot i semblar que el pas de l' evolucio entre hominid i huma encara no els hi ha arribat, estarem en bones mans...

Amb aquella cara de primer dia de parvulari, accedim a la nostre hora de Thai Massage...amb el nostre pijamet col.locat, el cul apretat e intentant fer moviments amb les orelles perque vist el que ens espera, sera amb l'unic que podrem moure'ns.

La primera engatillada al peu ja ens arriba la punxada al mig del cervell, mentre presiona com si fossim de plastelina, enganxa els dits i els comenca a petar com cacauets, despres el tormell, ara te'l descol.loco cap aqui, ara cap alla, ara em pujo sobre la tibia i te l' esclafo contra el terra, busco la fermoral i la obstrueixo perque se't dormi tot, si la rotula no et gira, li donarem mil voltes i seguim per l' esquena, rebentant tot el que troba per davant...ieeeeeeeeeeeep calma!!! pero quan creus que ja tot acaba, et seu, t' agafa el cap i el comenca a estirar cap a munt com un sac de patates, fot els dits a la nuca i estira cap en fora fins que les orbites dels ulls es desplacen entre 2 i 3 cm..."Voste vagi fent pero quan vegi que rajo liquid pel nas ja pot parar perque segur que la massa encefalica esta buscant escapatoria"...i per acabar, estiraments...com un xiclet boomer, et fot la cama perque el genoll et toqui el nas, t' agafa els brassos i foten-te el peu a l'esquena te'ls estira fins que fotin cataclac, i si no, encara et clavo mes el peu perque la caixa toracica et pressioni els pulmons i et repiqui tot mentre t' ofegues...

Sense temps a demanar una permuta, s' acaba el patiment amb uns copets que en la versio hard, es converteixen en un jec d' osties per tot el cos, per la gracia de Deu i de forma gratuita per rematar la pressa.

Dormir no se com dormirem, ara, que en ma vida foto un altre Thai Massage versio hard, per escrit queda.

Despres de fer la sardina per la majoria d'oceans del planeta, decidim fer un pas mes en el mon del submarinisme i deixarem finalment el tub per la bombona.

Batejarse en algunes de les illes de per aqui, te per segur, que quan siguem experts submarinistes, ens tindran un respecte alla on anem...i mes quan diguem que concretament va ser a Shark Bay!!

Puntuals arribem al Diving Center per rebre les primeres instruccions i certificar la nostre nula funcionalitat com submarinistes...a falta del PADI, acreditem el nostre cavallet de mar de parvulari, color blau. Maxima distincio en el mon acuatic infantil que donava fe que, almenys...flotavem. Encara tinc present el dia que ma mare em va cusir al banyador aquell cavallet blau, amb la meva "burbuja" d'un anclatge i de rosa porexpan, passant pel costat dels cavallets grocs on la seva maxima flotabilitat passava per l'ajuda del monitor...total, que el paio del diving ens comunica que el cavallet no esta homologat i que maxim 8 metres.

Primer de tot, familiaritzar-nos amb el material...bombona, regulador, escarpins, ulleres i jaqueta...i primers inconvenients, joel no tindra ulleres graduades, per tant no veura ni tres gambes sobre una manta i jo, m'oblido el banyador oficial per grans events i porto un altre dos talles mes de les que em corresponen, problema que no aniria mes enlla fins que al entrar al aigua el pes del pantalo mullat fa que me'l trobi apunt de formar part del ecosistema mari!!!...submarisme nudista que li diuen...l'instructor fent senyals de tita a l'aire, jo intentant pujar el banyador mentre em barallo amb el regulador i la bombona, un, perque no em refio, i l'altre perque no em deixa ajupir...perque sembla facil aixo de estar sota l'aigua i respirar amb normalitat sense pensar que la bombona porta oxigen i no aigua de mar. Apunt del colapse cardiorespiratori, perque em nego a aspirar del regulador, acabo per restablir la meva dignitat amb l'ajuda d'una corda que em fara de cinturo, el regulador flotant i pensant allo que un se li pasa pel cap quan no te clar el que fa...que collons fotu aqui!!

Passem dues hores mes que fent inmersions a 4 metres, intentant no fotre mes el ridicul del que estavem fomentant. Joel per la seva banda, com que sense ulleres no guipava massa, de tant en quan et feia algun que altre atropellament involuntari que, al estar a Shark Bay i segons ens diuen, algun que altre "escualo" habita per la zona, em feia enganxar-me com Scooby-Doo al pobre instructor, que no se si finalment s'haura quedat amb la sensacio que m'estaria insinuant! Sincerament despres de fotre el pages d'aquesta manera, tornarem al tub, les ulleres i els peus d'anec...i reivindicarem la legalitzacio del cavallet de mar com certificat de submarinisme.

Acabarem la nostre jornada submarinofestiva a Kho Phi Phi, Maya Bay i Bambo Island, famoses per ser escenaris de pel.licules com "La Playa" i "Goldfinger" de James Bond i actualment, la major concentracio de turistes i speed boats, de tot Tailandia.

Queda clar que despres de tot, el de la foto, no es cap de nosaltres dos.

La nostre primera parada a la peninsula de Malaca es l'illa de Kho Tao, que conjuntament amb Kho Phan-ghan i Kho Samui, conformen les tres illes mes importants de la part est de Tailandia.
Si no ets escarmala de platja, mes val mes que dediquis el temps a altres coses. El bungalow el tens a 10m de l'aigua, el reclam cultural mes important es si la palmera es de l'epoca dels dinosaures o del pleosce, la gastronomia es concentra en sucs de fruita per 20 baths, que llogicament t'el porten a peu d'aigua no sigui que de tant moviment et descollonis, els cocos son artefactes naturals que es desprenen sense previ avis i per ultim, anclarte be a la sorra per intentar absorbir la major quantitat de raigs de sol i per la nit, fer una demostracio de pell sucarrimada pel bar del resort.

No es menys important, el simbolisme de la lluna per els tailandesos, algo mes que espiritualitat, una manera de fotre caixa a costa dels pixa-palmeres com nosaltres que busquem l'energia que ens fara lliures en el mes enlla...cada dos dies es monten festes a la platja per venerar a la lluna. Tens la Full Moon Party, la Half Moon Party, la Shiva Moon Party, i quan el cel esta mes encapotat que el cul d'un negre, la Black Moon Party. Mig hippie mig turistic, amb 4 porros i tres gintonics acabes venerant a la moon, al cranc, al got de cubata i a la peace and love del aura del moment. Nosaltres, conjuntament amb una parella de Canaries, decidim no pagar els 500 baths per entrar i busquem un dels mercats de nit per tastar el Thai Phai i el Coconut Shake...gran eleccio perque 2h mes tard, tota l'illa va quedar a les fosques...Black Moon Party?

Tenim que reconeixer que Tailandia i les seves illes son un paradis per tota aquella gent que li apassioni la platja, el submarinisme, la tranquilitat, el no fotre massa i el viure com un rey per 10$ al dia.

Finalment i despres de tres dies, fem parada a Krabi, a la part oest del mar d'Andaman d'on sortirem cap a Satun, pas de frontera amb Malasia, per renovar la nostre visa.

Tan sols 4 hores separen Krabi de Satun i la seva frontera malaia, quatre hores on pases del pitorreo veraniego de la gamba i el coral, al islamisme mes radical, amb els burkes, els turbants i les barbes de papa noel, on Ala no porta banyador i com portis un llibre de Shalman Rushdie per fer passar l'estona estas mes perdut que Gurp per Barcelona.

Renovada la visa per una temporada mes, tornem a Krabi per la costa, on fa 4 anys, el tsunami es va emportar tot i mes per devant. Menys els 250.000 morts, la vida segueix amb total normalitat.

Atravessem la frontera entre Cambodia i Tailandia per Pol pet, una petita poblacio peculiar entre altres coses perque, apart de ser un dels llocs de control amb els tailandesos, concentra un munt de casinos, cutres, pero casinos, ja que a Tailandia, el joc esta probihit, tot el demes si, pero el joc, res de res.

La diferencia entre una frontera i l'altre es abismal. Si per la part Camboiana es un caos i merde, fas 50 metres i Tailandia es un altre mon, fas les cues com deu mana, aire acondicionat a tots els edificis, retols informatius...pero, com tontos no son, i al ser gratuït l'acces al pais...d'algun lloc han de sucar. L'entrada per terra la fa majoritariament motxillers que no saben de dies ni hores, que tan es poden quedar en un pais 5 com 50 dies per tant...res, maxim 15 dies d'estancia i si vols mes, o be, agafes un tour express a Malasia, Birmania, Laos o Cambotja o pagues 500 baths per dia que et passis...sol.lucio, marxarem a Malasia per renovar el visat i tornarem a entrar a Tailandia.

Bangkok es la ciutat, un mix entre l'europeu i l'asiatic, tradicio i desenvolupament i per devant de tot, el pais de la llibertat sexual, perque parlar de turisme sexual com unic motiu per venir fins aqui, seria massa pobre. Aqui et pots trobar de tot i mes, començant per boys, ladyboys, part ladies part boys, algun que altre cowboy, senyoretes que fumen i parlen de tu, budistes, pagodes, mercats de nit i de dia, tucs tucs que et foten mes voltes que una noria... un pais que mentres no et caguis en la mare que va parir al rey, pots fotre el que et roti.

Diuen aqui que en cualsevol dia es lia una guerra civil que no se l'acaben ni en 50 anys, l'exercit no es pot ni veure amb la policia, i els camises vermelles no trigaran, en quan la guiñi, a fotre l'ultim intent per aconseguir el poder, de moment, el rey es qui posa algo de seny pero a la seva mort, el succesor a la corona es el seu fill que, amb un sida galopant i un curriculum de vici i corrupcio, esta esperant per governar i fotre el pais cap per amunt.

Despres de 2 dies per Bangkok amb algun que altre Tai Massage on et descol.loquen i et col.loquen tots els ossos del teu cos, comprovat esta que entres be i surts com avi amb taca-taca perque no t'aguantes ni els pets de la pallissa que t'han fotut, sortim direccio Ko Thao i Ko Phagnan, illes al sud del païs on pel modic preu de 10$ tens un bungalow a peu de platja i un mar ple de coral per fer submarinisme o snorkeling. Nosaltres, com l'unica bombona que coneixem es la de butano... ulleres, tubo i peus d'anec, no sigui que a les profunditats que ens movem, no tinguem problemes amb la descompresio.