Fins aqui hem arribat, un grau mes de temperatura i humitat i...

Els proxims tres dies els passarem embarcats en el "Cristina Cruisses" per visitar Halong Bay, una de les futuribles 8 meravelles del mon que dicta l'Unesco cada no se quan i considerat Patrimoni de l'Humanitat.
En aquest viatge maritim, compartirem aventures amb una parella d'escocia, dues australianes, un matrimoni rus i...10 xinos en viatge de pitorreo, que quan un xino esta de cachondeo i a mes te un karaoke aprop, preparat perque "se va abe un follon qui no sabeis ni ande sabei mitio". http://www.youtube.com/watch?v=I9QJ_E8RnnQ

El nostre guia sera en Tony, un paio mes xulo que el Vaquilla, per mi, que un dia es va aixecar, va veure que el turisme donava calers, es va comprar un "Aprender ingles en 4h" i a portar gent a Halong Bay...con due colloni!
Tenia un angles pitjor que l'Aznar en la seva masterclass a Yellowstone, qui el va matricular, a mes de xulo de nassos, el tio fotia una parrafada i ens mirava com dient, "seran inutils aquests caucassics que no parlen angles fluidament com jo?"...les australianes i els escocesos intentant reconstruïr les frases, els rusos bebent vodka perque ni fava, els xinos passant tres pobles del vietnamita i nosaltres, esperant que algu fes la traduccio simultanea per sapiguer que fer...aixi, 3 dies.

Halong Bay, el conforma un conjunt de 3000 illots al nord est del vietnam, a uns 200km de Hanoi i on destaquen dues illes per sobre de les restants, Cat-Ba i Monkey Island.
A Cat-Ba farem un dels trekkings mes surrralistes de la nostre vida, a 35° amb 94% d'humitat, pel mig de la jungla, i com a guia, jo crec que era la Sra. Pepita, del poble mes proper, perque ens apareix una senyora amb brussa, un ventall i unes xancles de dutxa, angles ni hello, i cap amunt com si ho fotes cada dia....recollim el suor dels 25 que anavem seguint-la i per suposat, omplim 2 piscines olimpiques...i ella, ni una gota!!
A Monkey Island tan sols ens vem trobar tres monos, ara estic segur que son els tres monos mes alcoholics del mon. Els tios van a la platja a robar menjar als turistes i com es tal la calor, la majoria s'infla a cervessa, pues com qui no vol la cosa, amago por aqui, recorte por alla i llauna que s'emporten adalt d'un arbre, o alla on els hi vingui de gust, i a pipar que son dos dies!!
Com a reserva de la biosfera que es, ja s'estan plantejant no vendre alcohol en aquesta part de l'illa, perque arribar, i veure els monos tajats per la platja amb una cervessa a la ma, com que l'Unesco s'ho pot repensar...ara, els monos encantats de la vida, pel mati a l' arbre a dormir la mona i per la tarda, a la platja per agafar unes merdes com un piano!

Al mati següent tornem a Halong Bay, i el dinar el farem a les 11 del mati, hora ideal per fotres un plat de sopa vietnamita, arros bullit i col amb soja...a la taula estarem la parella d'escocia i les dues dones australianes...a mig dinar, una d'elles comença a fer moviments extranys i de bones a primeres, cau rodona al terra..."senyora fa falta que es tiri pel terra amb l'edad que te, vol deixar de fer el ganso i aixecar-se?"...Jane, com es deia la senyora, ni es mou...sera que no estara fent de mopa i realment s'ha desmaiat?...tornem a posar-nos en marxa...el primer de tot, fotre-li un parell de clecas perque recuperi la consciencia, el tema es, quina es l'intensitat de la cleca? a veure si d'una seca li desencaixem la mandibula, i si porta dentadura i del impacte se li cau? Decidim donar-li dos bufes rapides, si desencaixem la dentadura per la dreta, amb la cleca esquerra li tornem a lloc...ja recuperada, mirem d'estirar-li les cames perque la sang li pugi al cap, ja patim a veure si porta alguna protesis i ens quedem amb alguna extremitat a la ma, pero per sort la cosa va segons el previst...ara, buscarem gel per aplicar-li darrera el coll per tal de rebaixar-li la temperatura corporal, avui arribem a 40° i 96% d'humitat...el guia fotent-se el suec ens diu que "ice no, ice cream"...si vols li estampo dos cornetes al cap i fem de la senyora una cornuda...sera capullu!!...per suposat, ice te'l tens que imaginar ja que el mes de Maig, es mes de cel.lebracions, Ho Chi Ming fa anys i es preferible tenir llum a la nit per il.luminar els carrers, que electricitat durant el dia per fer funcionar les neveres...sort que el paio pregonava l'austeritat...
Despres de 30 minuts, Jane torna a la normalitat, la posem dins l'autobus i, a clapar fins Hanoi.. senyora, no doni mes guerra que ja no te edat!
Dema deixarem Hanoi i començarem a baixar cap el sud, fent parada a Hue, Hoi An, Na Tranc, Muine i Saigon...seguim baixant i pujant la calor...com deia aquell, esto es un infierno!