Començem a baixar cap a Saigon, fent parada previa a Hue i Hoi An, punts claus en les esbatussades entre el Vietcom i els americans.

Diuen que els vietnamites sabien les posicions dels soldats americans, per l'olor a xiclet i tabac que desprenien...cigarret que es fotien, bomba que els hi anava...i despres busca'ls! Llastima que els americans no rastrejaven per l'olor, directament llençaven bombes napalm i adeu amb tot el que hi havia per devant. Es diu que van tirar mes municio sobre el poble vietnamita que l'utilizat en tota la segona guerra mundial, fots una patada al terra i treus metralla.
A Hue arribem directament de Hanoi amb l'Open Bus, un servei de bus llit que et permet creuar tot Vietnam per 40€, i pel preu pots pensar, a pedals que va, pues et sorprens com els països en teoria considerats menys desenvolupats, tenen una infraestructura i un servei molt millor del que tenim a casa.
Hue, fou l'antiga capital imperial i com tal, fou la residencia oficial de l'emperador...la familia, la dona, les 50 amants reconegudes i les 20 que no s'estava segur, la sogre oficial, les sogres extraoficials...aixi fins mes de 300 persones. Cada dia se li preparaven 50 plats diferents per apat, i servit per 50 persones diferents, i amb la varietat de plats al Vietnam, ser xef de cuina, era per
acabar grillat...arroç, arroç amb carn, carn acompanyat amb arroç...i perque el paio et digui que va estrenyit...a buscar-se la vida!
Als voltants de Hue, es troben un dels conjunts de temples budistes, pagodes i tombes dels emperadors mes importants de tot el pais. Per l'ocasio i amb la companyia de la Rianne, una noia holandesa que ve de fer el Nepal, llogarem motos ruses, concretament unes Minsk, i que actualment son molt famoses entre els turistes pel seu estil retro-militar.

Buscan el temple de Tuc Duc, considerat el mes famos per trobar-s'hi la tomba de l'emperador, anem a petar a un temple budista, guiats per les veus de pregaria dels monjos. Tot s'ha de dir, que cantar be no canten, emanen sons guturals mig cantats mig parlats al voltant de la figura del gran Buda. Ens rep un jove monjo amb un pentinat sospitos "xato, que t'han deixat mitja closca per afeitar, vols fer el favor d'anar al perruquer!"...pobre d'ell, el grau d'aprenentatge dins la comunitat condiciona el tipus de cabell, closca rapada, monjo amb mes experiencia.
Crec que algunes religions haurien d'apendre dels monjos budistes i deixar aquelles cares d'amargats i emprenyats que foten alguns quan foten la pregaria i dedicar-se a transmetre alguna cosa mes que fer sentir-nos com uns pecadors de per vida!. Aqui, tot es diferent, tenen sempre un somriure per tu, ja poden estar de pregaria, que vindran i t' oferiran un lloc amb ells, et faran ser particep dels seus rituals i, llogicament tu com no saps ben be que diuen, cantes el que pots i el que saps, nosaltres li dedicarem l'himne del Barca al gran Buda...si els monjos acaben amb un Barca, Barca, Baaarca!...ens fotem budistes extremistes!!!

Al mati seguent, sortim cap a Hoi An, un dels pobles es macos i peculiars de tot el Vietnam. No mes gran de 8000 habitants, hi han 500 sastreries on et fan el que vulguis a mida en menys de 5h. El paradis per les noies, ja que tens vestits de tota clase i colors per 6 euros i clavats que te'l fan, t' agafen les mides i a fabrica. Nosaltres hem pensat de fer-nos un i mirar de comprar algun sostenidor perque ens faci el "rellenu" pero de moment, ens hem fet unes bambes i un pantalo de coto, per anar fresquets!

A 3km de Hoi An, es troba la "China Beach", platja mes famosa durant la guerra per ser el primer lloc on van desembarcar el americans per liar la que van liar. Seguint la costa i a no mes de 15km, on per cert, s' estan construint un dels major complexes de resorts del mon, s' arriba a les Marble Mountains, un regal per la vista i un lloc espiritual pels budistes!