Inici | Projecte Solidari | Mapa del viatge | Fotos

La volta a Sapa en moto



Despres de dues hores voltant per l'estacio central de Hanoi, sense fotre ni l'ou per no morir deshidratats, a 25 minuts de la sortida del tren ens adonem que la via 1, la 2, la 3, la 5 i la 6 estan al seu lloc...pero i la 4? com llei de Murphy en aquests casos, el nostre tren surt de la 4!!!!...Hanoi Express ja te dos nous concursants...la mare que va parir, a començar a correr...en situacions aixi el primer que fas es moure't descontroladament, correr sense direccio, mirar tots els panells (bueno aqui res mes hi havia un, pero en vietnamita semblaven 10), treure per la boca, 234 mil tacos per segon....pero en el fons, no saps on vas, que fots i el punt d'informacio esta a l'altre punta d'on et trobes...
Total, a correr per l'estacio amb les motxilles com desesperats, amb el bitllet a la ma i com dos corredors del millor San Fermin, apartant a tot deu del nostre cami i cridant a no se qui "number four please!!!?"...L'estacio de l'Orient Express esta a 12 minuts d'on es trobem!!...
Despres d'una carrera pels carrers de Hanoi, arribem finalment, a 5 minuts de tancar portes...entre l'aerobic amb les tortugues i la carrera d'avui, vale ja de tant esport home!.
A les 5:30 del mati, l'Orient Express, ens deixa a Lao Cai, on haurem d'agafar un bus fins Bac Ha i el seu mercat, que sense tenir res d'especial...efectivament al vietnam es menja gos!!
Al dia següent, decidim llogar dues motos per arribar a Ban Pho, poblat tipic del vietnam dels arroçals, els nens en bimbes al riu, i les vaques per totes bandes.
En aquesta ruta, ens acompanyaran una parella de francesos molt maca, el Haroun i la Caroline, de Paris i que estan fent la mateixa volta al mon que nosaltres.
Tan bon punt agafes la moto, l'important es pitar, a qui? Al que passa, al qui et rota, al que ven menjar, al del cotxe, a la gallina perque s'aparti, a tu mateix, a ningu, al Barça perque ha guanyat la lliga, i finalment, no hi ha mes motiu ni rao que pites perque et surt del pitu!...
Despres de 3 hores per camins del millor Dakar, atravessant paisatges i paisatges d'allo mes espectaculars, la moto del Haroun i la Caroline fa un extrany i es carden una santa fava d'aquelles per anar a directament a comprar Super Glue i mirar que et poden enganxar...
Sempre he pensat que en situacions limit, millor no pensis, actua!...i aixi que fem, haurem de posar en practica els vuit anys d'estudis de medicina que hem fet creure a mig mon en no mes de 2 minuts!!
Primer de tot, aturar el trafic de vaques i bicicletes, acordonar i asegurar la zona,...i ara, els ferits. Haroun no te res greu pero Caroline esta estirada al terra i no pot moure les cames...qui collons ens va dir de no anar a classe el dia que es feia traumatologia!!!...i ara? Si encara tinguessim wifi, segur que al wikipedia ens deia algo!!! Res, assegurem que no hi hagi mes sang que la justa en aquests casos i farem la tecnica del desplaçament, inmovilitzarem la cintura per evitar cualsevol moviment articular rotatori i si li estirem les cames i s'ens queden a les mans, passarem a la fase dos rapidament, histerisme i a fotrens a cridar!!!...Amb la finura del millor rellotger suiss anem estirant cadascuna de les cames, tot pregant a Deu, Ala a Buda i a qui fes falta que la pobre no es convertis en un Mr. Potato!! Finalment anem recuperant moviment i sensibilitat, en primera exploracio, certifiquem que intercostals i dorsals no revesteixen fisura ni aplastament, rotules i menisc articulen, i la pressio arterial es de 12/4 amb bombeig regular i constant...ibuprofeno cada 8h, voltaren en crema i nolotil si el dolor no disminueix...a veure qui ara dubte de la nostre trajectoria medica...
La gran sort ha sigut que duia la motxilla, que li a parat el cop a l'esquena i al cap, perque si no, ni en fascicles coleccionables l'acabem de reconstruir.
Acabarem la nostre estada a Sapa, sopant i dinant per cel.lebrar que, les millors aventures son les mes imprevistes i al final, uneixen molt mes del que un pot pensar, per tant, si tot va be, en l' ultima part del viatge per Cambotja i Tailandia, farem alguns dels trams plegats.
Els proxims 3 dies els passarem en vaixell per Halong Bay, Cat Ba i Monkey Island.

5 comentaris:

At 21 de maig del 2010, a les 12:25 Silvia Willy Fog said...

ostres macos! que apurillo, no? jo, me alegro que todo haya quedado en el susto y que vuestra amiga francesa esté bien. un abracete y hacer muuuhccchhhaasss fotos por halong bay que me han dicho que es preciooosssooooo!!
silv

 
At 21 de maig del 2010, a les 22:43 Jofre said...

Despues de ver el tortazo que se dieron y como quedo la moto, al final todo quedo en un susto pero bueno, entre vacas, bicicletas y creo que el hospital mas cercano estaria a 500km, salvamos la situacion...ayer acutamos de nuevo en Halong Bay con una senora que le dio un golpe de calor y al suelo que se fue...voy a ver si me dan plaza en la Tecknon o en Vall d Hebron!!

Beso

 
At 24 de maig del 2010, a les 16:27 Silvia Willy Fog said...

apa guapo! que ya os reservo dos plazas de suplencias pal veranito en el hospi jejejeje un besazo. os voy siguiendo! que envidia no estar ahi!!

 
At 26 de maig del 2010, a les 6:41 Maite said...

Que brutos sou!! amb una pressió de 12/4 no sobreviu ni déu, buda o alà!!

I no, no busquis feina a la sanitat que ens baixen el sou!! tu dedicat a voltar...

Petonets,
Mt

 
At 26 de maig del 2010, a les 7:01 Jofre said...

Pues jo que pensava que l' hauria encertat...vaig calcular, cada cuatre segons, sento el cor 12 vegades bategar, pues deu ser 12/4, perque cada cuatre segons? No m' ho preguntis perque no t' ho sabria dir la resposta. Era una situacio limit!

 

Publica un comentari a l'entrada