Durant dos dies decidim recorrer els voltants de Guilin, visitant Yangshuo per riu i Ping'an en bus.
Guilin i Yangshuo es comuniquen pel riu Li Jiang, tambe anomenat el "riu de les mil obres d'arts" i considerat un dels espais naturals mes macos de la Xina.
Com no portem guia, ens enganxem a uns australians que si que porten i parem orella...segons la guia, a les montanyes es poden veure representacions naturals de cavalls, un tigre, un castell...nosaltres posant els ulls de mil maneres, no guipem res, i per la cara, els australians tampoc...disimuladament, ens estirarem els ulls com els xinos, no sigui que tan sols es pugui veure d'aquesta forma
...res! Intentarem mes tard.
Arriba l'hora de dinar i en un tres i no res es monta un buffet de cal deu, en taules de 8, compartirem taula amb 6 xinos...
Si tens a la taula un xino amb un plat de sopa al costat, agafat be perque el merder que fot te merit. El que tenim devant, baixa el cap, s'apropa el bol i li carda una xarrupada que pensava que s'emportava el mantell, la mare que el va parir!...fa falta que s'enteri tothom que estas menjant sopa!!?...i ara venen els fideus, que el mes petit fara 50cm de llarg... agafen els palillos, enganxen uns quants i...
començen a xarrupar sense parar, i el fideu que no s'acaba mai!!!
Xato, aturat que com segueixis xarrupant aixi, et surt el fideu pel forat del cul!!
I per acabar, fi de festa, el rotet! a expandir ben fort la caixa toracica rei, i ja pots estar devant, que com et descuidis, et foten un lifting de crema de noodle.
Arribem a Yangshuo on hem llogat unes barques de bambu per anar a visitar el Dragon Bridge, un pont de 600 anys d'antiguitat i on es va lliurar a la zona, una de les batalles mes sanguinaries entre japonesos i xinos...com els hi agrada aquests estomarcar-se.
El que porta la barqueta es un xino caxondo, a mig cami, ens fa un gest com d'onades...nano, el riu esta com un plat, ja ens tenim que estirar els ulls per veure algo? Tota la rao, el xino ens avisaba que venia una zona de rapids i, amb una barqueta de bambu!!!
Riute del rafting al Noguera, el xino amb el pitillo penjant, els mocasins amb mitjons blancs i el pantalo de pinçes pels tormells, agafa el pal de bambu i cap abaix...i nosaltres sense els manguitos!!!
El nostre segon tour es al poble de Ping'an, caracteristic per estar ubicat a dalt d'un cim, on Buda va perdre l'espardenya dreta, les terraces d'arros i les dones amb les cabelleres infinites.
Al bus serem nosaltres dos, 30 xinos i un guia, que pobret semblava una replica d'un xupaxups a tamany real, 40kg de pes, dels cuals 35, eren de cap...si el movia massa es desequilibrava, quin troç de melo tenia el paio, segur que les gorres se les foten a mida!
Per la situacio del poble, ja preveiem que, o be el bus ens deixava adalt o l'ascensio pitjor que a l'Anapurna. Efectivament, ens deixen abaix i a pujar 345.682 esglaons amb una calor de 28 graus, humitat del 130% i unes gotetes de condensacio de boria per empastifar-te mes...
Com les terraces de Pisac al Peru, les construccions tenen la mateixa estructura, montanyes escarpades amb terraces de cultiu de 3 a 5 metres d'amplada i alçada, on per tal d'aprofitar el maxim l'aigua que es condensa per la densitat de boira existent al cim, els canals de rec fets de bambu, dibuixen uns tobogans naturals infinits, abastint a cadascun dels cultius per tal de tenir tot l'any, plantacions d'arros en continua produccio...sembla que sigui agronom amb aquesta
explicacio, que be m'ha quedat.
Les dones de la cabellera que no s'acaba mai, no deixa de ser un espectacle turistic mes que una tradicio dels Xinos, segons les nostres indagacions, l'allargada del cabell representava un estatus social, a mes llarg, mes representativitat. Per montar una sucursal de Llongueras al poble, et menges els mocs de tres en tres...
Proxim post desde Xian i els seus famosos guerrers de Terracota.