La nostre primera parada a la peninsula de Malaca es l'illa de Kho Tao, que conjuntament amb Kho Phan-ghan i Kho Samui, conformen les tres illes mes importants de la part est de Tailandia.
Si no ets escarmala de platja, mes val mes que dediquis el temps a altres coses. El bungalow el tens a 10m de l'aigua, el reclam cultural mes important es si la palmera es de l'epoca dels dinosaures o del pleosce, la gastronomia es concentra en sucs de fruita per 20 baths, que llogicament t'el porten a peu d'aigua no sigui que de tant moviment et descollonis, els cocos son artefactes naturals que es desprenen sense previ avis i per ultim, anclarte be a la sorra per intentar absorbir la major quantitat de raigs de sol i per la nit, fer una demostracio de pell sucarrimada pel bar del resort.

No es menys important, el simbolisme de la lluna per els tailandesos, algo mes que espiritualitat, una manera de fotre caixa a costa dels pixa-palmeres com nosaltres que busquem l'energia que ens fara lliures en el mes enlla...cada dos dies es monten festes a la platja per venerar a la lluna. Tens la Full Moon Party, la Half Moon Party, la Shiva Moon Party, i quan el cel esta mes encapotat que el cul d'un negre, la Black Moon Party. Mig hippie mig turistic, amb 4 porros i tres gintonics acabes venerant a la moon, al cranc, al got de cubata i a la peace and love del aura del moment. Nosaltres, conjuntament amb una parella de Canaries, decidim no pagar els 500 baths per entrar i busquem un dels mercats de nit per tastar el Thai Phai i el Coconut Shake...gran eleccio perque 2h mes tard, tota l'illa va quedar a les fosques...Black Moon Party?

Tenim que reconeixer que Tailandia i les seves illes son un paradis per tota aquella gent que li apassioni la platja, el submarinisme, la tranquilitat, el no fotre massa i el viure com un rey per 10$ al dia.

Finalment i despres de tres dies, fem parada a Krabi, a la part oest del mar d'Andaman d'on sortirem cap a Satun, pas de frontera amb Malasia, per renovar la nostre visa.

Tan sols 4 hores separen Krabi de Satun i la seva frontera malaia, quatre hores on pases del pitorreo veraniego de la gamba i el coral, al islamisme mes radical, amb els burkes, els turbants i les barbes de papa noel, on Ala no porta banyador i com portis un llibre de Shalman Rushdie per fer passar l'estona estas mes perdut que Gurp per Barcelona.

Renovada la visa per una temporada mes, tornem a Krabi per la costa, on fa 4 anys, el tsunami es va emportar tot i mes per devant. Menys els 250.000 morts, la vida segueix amb total normalitat.