En el moment que estem escrivint aquest post, l´ultim post d´aquesta peculiar volta al món, son tantes coses que ens passen pel cap que intentarem ser breus.

Estem segurs que el nostre diari no passara a l´historia dels prestatges d´alguna de tantes llibreries de viatges com a referent pel qui vulgui algún dia, viure una experiència com aquesta. Sincerament, tampoc ho preteniem, perque de guies, esta farcit el mercat, però estarem més que satisfets si en alguna de les nostres aventures, us haguessim provocat un somriure.

Us volem agraïr les vostres visites diaries a "diari d´una volta" i el vostre suport en cadascún dels vostres missatges. La nostre particular visió del món ha sigut la manera de que formessiu part de la nostre aventura.

I ara bé la tornada al mateix punt on tot va començar ja fa uns 6 mesos. Tothom algun cop a la vida hauria de sentir què vol dir ser lliure, què vol dir escollir sota la premisa no del que has de fer, sinó del què vols fer, què se sent al dir "faig el que em rota i com em rota" (amb 4 duros, però com m'agrada). Una forma de viure la vida absoluta.

Aquest viatge ha estat ple de coses bones. No podem parlar d'intoxicacions alimentàries, tenim una salut de ferro o una sort que "te cagas", no em tingut cap mena de contratemps important, tret de les inundacions i eslleviçades al Peru, plujes torrencials a l´Argentina, terratrèmols i tsunamis a Xile, i finalment el monzó al sud-est asiàtic. Allà on em estat ens ha tractat de la millor manera, em conegut a gent molt interessant, em compartit experiencies, em tret moltes conclusions de les nostres vides, de la forma de pensar, de la tolerancia, del respecte, en fi, valors que a vegades passen per alt però que son de necesitat bàsica. Hem dormit a llocs increïblement barats, hem menjat el que ens ha vingut de gust, sempre quan el gust te nom de noodle i arros, menys en globo, hem anat amb tot tipus de transport, del destartalat a la VIP Class, hem visitat desde lo tipic i topic a les coses mes estrambòtiques i el mes important, que sigui d´on siguis, pensis el que pensis i creguis el que creguis, al final tots som persones que passem per la vida de la millor manera que podem i ens deixen.

Xina, Perú i Vietnam ens han fascinat. Nova Zelanda i Australia segurament ens hi esperavem més, pero tot i aixi, s´ha d´anar-hi un cop a la vida, un koala en braços no passa cada dia i 5000km en 22, tota una aventura. A Sydney hi podríem viure-hi. Vietnam ens ha semblat únic, Tailandia, tot i ser especial, no deixa de ser molt turístic, Xina una autèntica civilització en un païs que no te l´acabaries mai. Ens hem sumergit a la barrera de Coral, al mar D´Andaman, a la bahia de Halong, al Pacific i a l´Atlantic. Hem fotut més kilometres per Argentina que Marco i el seu mono Amelio, Nova Zelanda te uns paisatges meravellosos. Hong Kong la Nova York asiàtica i Cambotja una experiencia única per donar significat al dit "ser afortunat"...

Al principi del viatge no sabíem si tots aquests mesos serien masses o insuficients. Hem anat canviant els plans sobre la marxa i hem deixat per una altra ocasió països com India, Nepal, Brasil, Birmania, Singapur o Indonesia... Al final una mitja diària de 20 € per persona al dia, tot inclòs: allotjament, menjar, internet, entrades vàries, super, transport...El paísos més cars han estat, evidenment, Australia i Nova Zelanda. El més econòmic Xina i Perú amb diferència.


Tot plegat ha estat intens, increïble però també moltes vegades incòmode i cansat. No hem passat gana, pero els 10 kilos que ens hem tret, algo fa pensar que si. Hem passat fred, calor, avorriment i estrès i ens hem mogut de mil formes diferents...

Autobús on el trajecte més llarg va ser de 36 hores a l´Argentina
Camió 4x4 per Tailandia
Motos al Vietnam
Bicicleta per Argentina
Barca fluvial per Xina
Vaixell a Halong Bay
Buggy pel desert de Huacachina a Perú
Tren i concretament l´Olient Exples, a la Xina
tuk-tuks i autobusos urbans per desplaçaments curts a Tailandia
Metro de Hong Kong
i com no, la Jucy, la furgoneta que ens va portar de punta a punta d´Australia

Ens hem passat quasi 5 dies sense passar per la dutxa, neutralitzant la farum corporal amb un roll-on desgastat, hem àprès a menjar amb palillos, hem descobert els batuts de fruita, hem tastat els grills, les sopetes a totes hores del Peru, el curry com potenciador de la vasodilatació...

En resum, viatjar es una forma de tornar a l´esencia de les persones, a ser un com es i no com creuen que ha de ser.

I ara si que arriba el moment de baixar la persiana, un cop més, us agraïm tots els moments que heu compartit amb nosaltres i ens veiem molt aviat.

Joel i Jofre