Inici | Projecte Solidari | Mapa del viatge | Fotos


Al final després de tot, un l´hi agafa el gustet aixó de viatjar en autobús, ara, quan el tema supera les 20h, comença una sensació d´insensibilitat que es concentra entre el cocsis i el peroné, que fotis com et fotis ni dues setmanes de "balsamo bebe" t´alivia el tema...
Argentina ja es de per sí un país que, de punta a punta, fa més de 5000km, pués el merdé que es forma en els ultims 400 abans d´arribar a Usuahia es de traca i mocador, entre les Malvines britàniques i els chilens que reclamen la seva part patagónica, la Kitschner te un follón montat que al final li fotran tot...total que després de 17h entre Madryn i Rios Gallegos, et toquen 15h més amb 4 pasos de frontera, un estret de Magallanes per creuar i un camí de "ripio" de 200km finals que ja, si de per si vas el cul fregit, el costants salts del bus...com diu l´hemoal...te hacen sufrir en silencio!
Després de 32h arribem a la Fí del Món, Usuahia, com es de nit no guipem res de com es, aixó si, la clatallada del fred al sortir del bus ja ens fa pensar que les xancletes i el banyador, cap el fons de la maleta.
La sensació d´estar al cul del món es fa present per tot racó del poble i més quan vas veient que pel mòdic preu de 3000€ et porten a l´Antartida en 7 dies, nosaltres fent números ho deixem per un altre dia.
Envoltat de muntanyes nevades i un canal Beagle que presideix la ciutat, el paisatge es d´alló impagable i més quan aquest matí resmes obrir l´ull, el Sea Cruises s´ens planta davant amb 3000 americans farcits de dolars!!
Com dos bons alpinistes, aquesta tarda ens hem calçat les botes i hem fet el famòs Glaciar Martial, l´anada amb taxi, la pujada amb telesilla i la baixada amb autostop, ep! fora bromes, els 150m de desnivell per tocar gel ens ha fet treballar en equip fent relleus per arribar a l´objectiu.
Demà toca creuer cap el Far de, com no, la Fí del Món, l´illa de Lobos, illa de los pajaros i la Brigde island, que no se que hi ha pero en àngles, sona com que deu ser l´ostia!
Diu la llegenda que els pirates que creuaven el "Cabo de Hornos", es col.locaven una argolla a les orelles per cada cop que pasaven...si demà ens veieu a les fotos amb un piercing, no ens hem grillat simplement seguim la tradició...

Desde la Fi del Món, demà seguim explicant...
-------------------------------------------------------------------------------------
Al final después de todo, uno le coje el gustillo a esto de viajar en autobús, ahora, cuando el tema supera las 20h, empieza una sensación de insensibilidad que se concentra entre el cocsis y el peroné, que pongas como te pongas ni dos semanas de "balsamo bebe" te alivian el tema...
Argentina ya es de por sí un país que, de punta a punta, hace más de 5000km, pués el follón que se forma en los ultimos 400 antes de llegar a Usuahia es de película cómica, entre las Malvinas británicas y los chilenos que reclaman su parte patagónica, la Kitschner tiene un quilombo montado que al final le quitarán todo...total que tras 17h entre Madryn y Rios Gallegos, te tocan 15h más con 4 pasos de frontera, un estrecho de Magallanes por cruzar y un camino de "ripio" de 200km finales que ya, si de por si vas con el culo cocidito, los constantes saltos del bus...como dice el hemoal...té hacen sufrir en silencio!
Tras 32h llegamos al Fín del Mundo, Usuahia, como es de noche no divisamos nada de como será, eso si, el bofetón del frío al salir del bus ya nos hace pensar que las chancletas y el bañador, van pa´l fondo de la maleta.
La sensación de estar en el culo del mundo se hace presente por todo rincón del pueblo y más cuando vas viendo que por el módico precio de 3000 euros te llevan a la Antartida en 7 días, nosotros haciendo números lo dejamos por otro día.
Rodeado de montañas nevadas y un canal Beagle que preside la ciudad, el paisaje es del todo impagable y más cuando esta mañana nada más abrir el ojo, el Sea Cruises se nos planta delante con 3000 americanos cargaditos de dolares!!
Como dos buenos alpinistas, esta tarde nos hemos calzado las botas y hemos hecho el famoso Glaciar Martial, la ida con taxi, la subida con telesilla y la bajada con autostop, ep! fuera bromas, los 150m de desnivel por tocar hielo nos ha hecho trabajar en equipo haciendo relevos para llegar al objetivo.
Mañana toca crucero hacia el Faro del, como no, Fín del Mundo, la isla de Lobos, isla de los pajaros y la Brigde island, que no se que hay pero en inglés, suena como que debe ser la ostia!
Dice la leyenda que los piratas que cruzaban el "Cabo de Hornos", se ponian una argolla en las orejas por cada vez que pasaban...si mañana nos veis en las fotos con un piercing, no nos hemos vueltos locos simplemente seguimos la tradición...

Desde el Fin del Mundo, mañana os seguimos explicando...

2 comentaris:

At 25 de febrer del 2010, a les 7:53 Anònim said...

Sobretot: Fes una foto del precipici de la fi del món, que no em puc imaginar com déu ser... I, OJU, no us hi aboqueu massa!!!
Apa!! a disfrutar!!!
Laura

 
At 25 de febrer del 2010, a les 15:29 Jofre said...

Pues la veritat que massa no es veu, hi ha un sot en mig del mar i si mires abaix, es pot veure algo aixi com dos islandesos pescant bacallà!

Petó

 

Publica un comentari a l'entrada