Inici | Projecte Solidari | Mapa del viatge | Fotos

El far de la Fí del món...


Diuen que Julio Verne va escriure la seva cel.lebre obra, "El faro del Fin del Mundo", inspirant-se en una illa deshabitada entre el Cabo de Hornos i l´Estret de Magallanes, amb un clima extremadament dur i plé de pirates...Isla de los Estados, parlem del 1901. Anys més tard, els argentins que tenen més vista que el Sr.Barraquer, planten el far de les Eclaireurs a la bahía d´Usuahia i por el "Real Decreto del Boludo Patagónico" encara avui en dia el venen les agencies com el Far de la Fí del Món. Verne va anar una mica més enllà i el far del qual parlava es l´anomenat Faro de San Juan de Salvamento però com fa 6 metres d´alt i no l´hem vist...a partir d´avui, confirmem que el Faro del Fin del Mundo es i serà "Les Eclaireurs".
Com navegants contrastats, amb els títols de patró i contrapatró i amb l´experiencia de portar un barquet del Parc de la Ciutadella amb transmissió a pedals, embarquem en el "Patagonia Adventure Explorer" direcció Beagle i el Far de la Fí del Món, no segóns Julio Verne ni el Wikipedia.
Important i regla número 1 abans de pujar a un vaixell...no consumeixis liquids i menys llet, i que hem esmorçat? Un perol de llet amb cereals que si volies et podies fotre un banyet i tot...possibles adversitats estomacals a banda...fem la primera parada a l´illa de lobos, i que trobem...una colonia de Lobos Marinos amuntegats un sobre l´altre d´un sol pèl i de migració a l´Antartida, seguim en ruta i següent parada, l´illa de los pajaros...i que trobem...pajaros cormoranes a punta pala... la deducció contrastada que hem anotat en el nostre estudi antropològic, es que el paio que va ficar els noms als illots era un "manta de tres parells de pebrots"...xato fote-li gracia al tema! Aquest ho feia fàcil, arribava i si el primer que veia era una planta groga, "la isla de la planta amarilla" que li fotia...sort que no va arribar a Bridge Island abans que els anglesos perque els Yumana, natius de l´illa, es caracteritzaven per anar en pilota picada, ja us podeu imaginar com l´haguès batejat...
Finalment i després de 2 hores de navegació, amb interpretació de la carta naval, lectura dels vents i seguiment de les estrelles, tot i que eren les 12 del migdia...arribem al Far de les Eclaireurs, en un illot al mig de Beagle donant la Benvinguda a tot vaixell que s´aproxima al port d´Usuahia.
Avui a la matinada deixem la Fí del Món per tornar al bus de la penitencia direcció el Calafate i el Chalten, próxima parada patagónica!
------------------------------------------------------------------------------------
Dicen que Julio Verne escribió su celebre obra, "El faro del Fin del Mundo", inspirándose en una isla deshabitada entre el Cabo de Hornos y el Estrecho de Magallanes, con un clima extremadamente duro y lleno de piratas...Isla de los Estados, hablamos del 1901. Años más tarde, los argentinos que tienen más vista que el Sr.Barraquer, plantan el faro de las Eclaireurs en la bahía de Usuahia y por el "Real Decreto del Boludo Patagónico" todavía hoy en día lo venden las agencias como el Faro de la Fí del Mundo. Verne fue algo más alla y el faro del qual hablaba era el denominado Faro de San Juan de Salvamento pero como hace 6 metros de alto y no lo hemos visto...a partir de hoy, confirmamos que el Faro del Fin del Mundo es y será "Las Eclaireurs"/.
Como navegantes contrastados, con los títulos de patrón y contrapatrón y con la experiencia de llevar un bote del Parque de la Ciutadella con transmisión a pedales, embarcamos en el "Patagonia Adventure Explorer" dirección Beagle y el Faro del Fín del Mundo, no según Julio Verne ni el Wikipedia.
Importante y regla número 1 antes de subir a un barco...no consumas liquidos y menos leche, y que hemos desayunado? Un barreño de leche con cereales que si querías te podías dar un bañito...posibles adversidades estomacales a banda...la primera parada es la isla de lobos, y que encontramos...una colonia de Lobos Marinos amontonados uno sobre el otro, de un solo pelo y de migración a la Antartida, seguimos en ruta y siguiente parada, la isla de los pajaros...y que encontramos...pajaros cormoranes a punta pala... la deducción contrastada que hemos anotado en nuestro estudio antropológico, es que el cientifico iluminado que puso los nombres a los islotes era un "manta de tres pares de narices"...dale un poqutio de gracia al tema! Este lo hacía fácil, llegaba y si lo primero que veía era una planta amarilla, "la isla de la planta amarilla"...suerte que no llegó a Bridge Island antes que los ingleses porque los Yumana, nativos de la isla, se caracterizaban por ir en pelota picada, ya os podéis imaginar el nombre como la hubiera bautizado... Finalmente y tras 2 horas de navegación, con interpretación de la carta naval, lectura de los vientos y seguimiento de las estrellas, todo y que eran las 12 del mediodía...llegamos al Faro de las Eclaireurs, en un islote en medio de Beagle dando la Bienvenida a todo barco que se aproxima al puerto de Usuahia.
Hoy de madrugada dejamos el Fín del Mundo para volver en el bus de la penitencia, dirección el Calafate y el Chalten, próxima parada patagónica!

2 comentaris:

At 27 de febrer del 2010, a les 11:49 Josep M said...

ho vostre es de estudi, es mes si algu el fa no os deixaran entrar a cap mes continent, Despres del viscut a Peru ara novament comença la tensio a las Malvinas, i con aneu a Xile aquet tambe vol entrar a veura si agafa un troç de pastel. I per si fos poc el terratremol a Xile. Podeu treura cales cobran als diferents goberns per no anar.hi.

 
At 27 de febrer del 2010, a les 19:19 Jofre said...

Nova Zelanda i Australia estan intentat retirar-nos els visats...i l agencia d on vem fer els bitllets ha tancat per ordre de la Scotland Yard...ara ens falta una pluja de meteorits i tenim tot vist!

 

Publica un comentari a l'entrada