
Si tothom pensava que el desert d´Atacama s´acabava a Chile, avui ja podem afirmar que no es així, i ja no es que acabi al Perú, es que encara segueix fins l´Ecuador... duna i sorra per omplir la Barceloneta tot l´any! Despres del Sahara, el desert del Gobi i el d´Atacama, conformen les tres majors extensions desertiques del planeta...la diferencia, que al Sahara hi trobes nómades a camell i aqui Peruans amb buggy a tota castanya...tradicions ancestrals que li diuen.
Despres d´un viatge amb bus desde la ciutat d´Arequipa fins a Ica, tothom ens havia parlat de l´oasis de Huacachina...i cap aqui que ens hem vingut. Una carretera de llames et porta pel mig del desert on de sobte, com caigut del cel, es troba la petita poblacio de Huacachina, batejada per nosaltres, amb el nom de Chiwaka. Al voltant d´un oasis es troben els hostels, un minimercat y 238 gossos clapant sota les palmeres de la caldufa que fot, tot i que per la nit, i com tot desert, ja fa fresca (tot i aixi els gossos segueixen clapant)...
Una de les atraccions principals, apart de fer el manta i el hippie, es el sandboarding ( snow a la sorra ) i la ruta amb buggy per les dunes, llogicament i com a part de l´estudi antropologic per l´adaptacio de l´esser huma al medi...ho hem tastat tot, i dic tastar perque hem menjat mes sorra que encara anem evacuant!
Com dos grans experimentats en el mon de l´snow i del skate...ens hem fotut cada nata que encara dema si anem ben d´hora, hi trobarem ADN nostre per les dunes, pero naltrus, cap avall que fa baixada...en certs moments, semblaven dues croquetes segons despres de passar per l´ou i "rebossant-se" pel pa ratllat!
Aqui estarem dos dies per sortir despres cap a Paracas i Isla Ballestas on es troba una de les poblacions de Lleons Marins i pinguins Humbolt mes important del Pacific. Per cert, al hostel on estem, el "Desert Nights" hi podem veure TV3, te nassos el tema...
-----------------------------------------------------------------------------------
Si todo el mundo pensaba que el desierto de Atacama se termina en Chile, hoy ya podemos afirmar que no es así, y ya no es que acabe en Perú, es que todavía sigue hasta Ecuador... duna y arena para llenar la Barceloneta todo el año! Después del Sahara, el desierto del Gobi y el de Atacama, conforman las tres mayores extensiones deserticas del planeta...la diferencia, que en el Sahara encuentras nómadas a camello y aqui Peruanos en buggy a toda castaña...tradiciones ancestrales que le dicen. Despues de un viaje con bus, desde la ciudad de Arequipa hasta Ica, todo el mundo nos había hablado del oasis de Huacachina...y de cabeza que alli nos vamos... Una carretera de llamas te trae por medio del desierto dónde de pronto, como caído del cielo, se encuentra la pequeña poblacion de Huacachina, bautizada por nosotros, con el nombre de Chiwaka. Alrededor de un oasis se encuentran los hostels, un minimercado y 238 perros durmiendo bajo las palmeras de la calor que mete, aunque por la noche, y como todo desierto, hace frio (todo y que los perros siguen con su sobadica)... Una de las atracciones principales, aparte de hacer el manta y el hippie, es el sandboarding ( snow en la arena ) y la ruta con buggy por las dunas, logicamente y como parte del estudio antropologic por la adaptacion del ser humano al medio...lo hemos probado todo, y digo probar perque hemos comido mas arena que todavía vamos evacuando! Como dos grandes experimentados en el mundo del snow y del skate...nos hemos dao cada nata que todavía si vamos mañana temprano, encontraremos ADN nuestro por las dunas, pero nosotros, hacia abajo que hace bajada...en ciertos momentos, parecíamos dos croquetes segundos despues de pasar por el huevo y rebozandose por el pan rallao! Aqui estaremos dos días para salir despues hacia Paracas y Isla Ballestas, donde se encuentra una de las poblaciones de Leones Marinos y pinguinos Humbolt mas importante del Pacific. Por cierto, en el hostel dónde estamos, el "Desierto Nights" podemos ver TV3, tiene narices el tema...
Etiquetes de comentaris: Perú
4 comentaris:
- At 6 de febrer del 2010, a les 10:08 El Turista Accidental said...
-
pillao enviame una foto de lo pinguinos humbolt que no tengo, dice mi hija, bueno mejor que te lo diga ella
Hola Jofre, m'alegru molt de que estiguis donant la volta al món i aprofita-ho molt, avera si jo cuan sigui més gran també ho puc fer perquè vull conèixer món i veure altres coses i coneixer algú més que el meu barri.A.. i saps que? Per fi aquest estiu m'aniré a Africa!Quines ganes tenia!Bueno...una abrçada i un petó molt fort. - At 6 de febrer del 2010, a les 11:47 Jofre said...
-
Hola Ingrid!!
Segur que tindrás aquesta oportunitat aviat...tu li dius al papa que la millor forma d´ampliar el coneixements un cop acabis l´universitat es veure món i ja veuràs que no et dirà que no! Ja veuràs que a l´Africa tindràs grans experencies i segur, que amb el teu pare, que per allà es mou com si estigues per Premià, cada dia et serà espectacular!
Un petó ben gran i agafa nota del que anem fent aixi ja li vas preparant la ruta... :) - At 6 de febrer del 2010, a les 11:47 Jofre said...
-
Hola Ingrid!!
Segur que tindrás aquesta oportunitat aviat...tu li dius al papa que la millor forma d´ampliar el coneixements un cop acabis l´universitat es veure món i ja veuràs que no et dirà que no! Ja veuràs que a l´Africa tindràs grans experencies i segur, que amb el teu pare, que per allà es mou com si estigues per Premià, cada dia et serà espectacular!
Un petó ben gran i agafa nota del que anem fent aixi ja li vas preparant la ruta... :) - At 8 de febrer del 2010, a les 7:58 Unknown said...
-
Jofre,
Como ves nos tienes a toda la familia enganchada al blog. Bueno ya veo que ahora os dedicáis al sandboarding y por cierto las fotos ilustran vuestros momentos más peligrosos como el de romperos las cervicales (foto del estat de coma). Tener cuidado no sea que en una de esas os lesioneis más que en la propia aventura. Por cierto ¿quien os hizo la foto? ¿Había alguien despierto?
Publica un comentari a l'entrada