Inici | Projecte Solidari | Mapa del viatge | Fotos

Fugint pels Andes...El Chaltén


Per fer més épica la nostre fugida de Sudamèrica abans que ens puguin enxampar, vem pensar que a les muntanyes podria ser el nostre següent amagatall...el Che Guevara, Simón Bolivar o el Timbaler del Bruc...próxima parada el Chalten!. Capital del Trekking i amb l´imponent Fitz Roy a peu de poble. Teniem clar que als Andes Patagónics ens mouriem amb facilitat, alpinistes experimentats com naltrus després d´ascenscións al Tibidabo o al Turo de l´Home i grans coneixedors de caminar sobre gel després d´aquelles jornades de diumenge a l´Skating...facil no els hi posariem!
El Chalten es un petit poblet a 4h de El Calafate i de no més de 25 anys d´historia, al mig dels Andes i dins del Parc Nacional dels Glaciars.
Destaca el Cerro Torres, la Laguna de los 3, el Chorrillo del Salto o el Cordons Andis...enclau natural d´observació de la subespecie hominida de sons guturals arritmics en contacte amb la natura...
Després de pasar pel Supermercat i carregar la motxilla de galetes i aigua, ja que ens vem desfer de la navalla "acerinox swiss" per no aixecar sospites, sortim direcció al Glaciar Torres amb el Pedro, la Daniella i la Romina, tres argentins que no saben que comparteixen ruta amb 2 fugitius, nosaltres callats com putes, peu petit i cap amunt...El sol espatarra, fa dos dies que fa el millor temps dels últims 4 mesos...van pensar en nosaltres?
Després de 5h de camí, un núvol entre Culinimbus i Cagatiluritus, negre com el cul d´un puma andí, s´obre pas i descarrega el que el malparit portava guardant desde el Gener, creiem que per medicións pluviometriques, els calçotets acomulen entre 10 i 15cl per m2, pero hem de seguir...ningú va dir que seria fàcil!
20 minuts més tard, amb la pluja i un un vent tifoide que va amb el pack de l´excursió, arrivem al Glaciar, imponent, sembla que ens digui que toquem el dos no sigui que s´acabi per desfer...en perfecte armonia amb la natura fem mitja volta i fem nit al Hostel Condor de los Andes amb sopar de grup i vinet blanc de Mendoza...si 14 vides son dos gats, ens queda tant sols la cua d´un!
Demà Fitz Roy...dels Condors ni rastre, crec que tenen clar que per protegir l´especie passa perque fotem el camp.

2 comentaris:

At 7 de març del 2010, a les 13:55 Anònim said...

Contra todos los pronósticos, su paso por El Chaltèn no ha dejado, para los que nos quedamos unos días más, ni tormenta ni lluvia, apenas un día nublado que usamos como excusa para dormir sucesivas siestas. Quizás sea la excepción que confirma la regla!
Espero hayan llegado bien a Bariloche!
Besos,
Romina.-

 
At 7 de març del 2010, a les 18:02 Jofre said...

Si ya os deciamos que nosotros no tenemos culpa es el tiempo que nos la tenia jurada!!
Asi me gusta, cogiendo costumbres españolas, que hace mal tiempo, siesta!! Despues de los dos trekkings nosotros estuvimos durmiendo entre 20 y 26h en el bus y porque nos avisaban si queriamos bajar al wc!!
Esperamos que Pau coja el relevo y prepare una tortilla de patatas no tan buena como la nuestra antes de irse!
Besos desde Bariloche!!
Corre a ver el Perito Moreno antes que se derrita, nosotros estuvimos alli hace una semana...tic tac tic tac!!!

 

Publica un comentari a l'entrada