Si ens diuen que aixo d'anar en kayack es tan dur...no ens veuen el pel!
Despres de 2 dies a Nelson, decidim recorrer el Parc Nacional d'Abel Tasman en kayack, aquest parc es considerat un dels espais naturals mes impressionants de Nova Zelanda. Un pot pensar que aixo d'anar amb una barqueta puntiaguda i dos rems, no hi ha mar que es resisteixi...a nosaltres si.
Despres de 40 minuts de pallissa explicant-nos tots el sistemes de seguretat amb un angles abeltasmania i llogicament sense enterar-nos de res, ens limitem a moure el cap en signes d'afirmacio i de tant en quan amb un "yeah" macarronic...si el paio ens estava dient el nom del porc, a tot li hem dit que "yeah", sincerament a les 8.30 del mati i vestits amb uns trajes que semblavem els de la Repsol butano, com que s'ens en fotia una mica el tema...total, que entrem en accio!
Escenificacio del moment, 4 kayacks dobles, 3 amb alemanys i el nostre, entren primer els 3 kayacks bavars com final olimpica de rem, fotent unes padalades que semblaven tsunamis...naltrus, amb tranquilitat matinera, decidim qui fara de timoner i qui de guia, el tema es tocar poc l'aigua perque esta gelada, mes diem aixo que entra un, i a l'entrar l'altre... la kanoeta dels pebrots ens envia al fons del mar, fins els muscles de les celles s'han quedat catatonics...semblavem dos gossos nedant un cap a cada costat i el kayack a la deriva...finalment despres de 2 intents amb l'ajuda del guia remolcant i dels bavars aguantan, sortim padalant com si aqui no hagues passat res...hipotermics, pero res! Cadascu puja al kayack com li dona la gana!
La ruta de 6h ens portara per Fisherman Island, Adele Island i Watering Cove, dos illes i una jungla, en mig de la bahia de Tasman.
Al final ha sigut tant magica la nostre interaccio amb el mar, que despres de confondre foques marines amb pedrots, hem tingut la visita d'aquets animals marins, nedant a 2m del kayack!
Dema seguim ruta al sud direccio els Glaciars Franz Josef i Fox Glacier, tornem a l'alpinisme sobre gel.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Si nos dicen que esto del kayack es tan duro...no nos ven el pelo!
Despues de 2 días a Nelson, decidimos recorrer el Parque Nacional de Abel Tasman en kayack, este parque es considerado uno de los espacios naturales mas impresionantes de Nueva Zelanda. Uno puede pensar que esto de ir con una barquita puntiaguda y dos remos, no hay mar que se resista...a nosotros sí.
Despues de 40 minutos de paliza explicándonos todos el sistemas de seguridad con un ingles abeltasmaniano y logicamente sin enterarnos de nada, nos limitamos a mover la cabeza en signos de afirmacion y de tanto en cuando con un "yeah" macarronico...si el tio nos estaba diciendo el nombre del cerdo, a todo le hemos dicho que "yeah", sinceramente a las 8.30 de la manana y vestidos con unos trajes que pareciamos los de la Repsol butano, como que nos daba igual el tema...total, que entramos en accion!
Escenificacion del momento, 4 kayacks dobles, 3 con alemanes y el nuestro, entran primero los 3 kayacks bavaros como final olimpica de remo, dando unas remadas que parecían tsunamis...nosotros, con tranquilidad matutina, decidimos quienes hara de timonel y quien de guía, el tema es tocar poco el agua porque esta helada, mas decimos esto que entra uno, y a el entrar el otro... la kanoa de las narices nos envía al fondo del mar, hasta los musculos de las cejas se han quedado catatonicos...pareciamos dos perros nadando un hacia cada lado y el kayack a la deriva...finalmente despues de 2 intentos con la ayuda del guía remolcando y de los bavaros aguantando, salimos remando como si aqui no hubiera pasado nada...hipotermicos, pero nada!...cada uno sube al kayack como le da la gana!
La ruta de 6h nos lleva por Fisherman Island, Adele Island y Watering Cove, dos islas y una jungla en medio de la bahia de Tasman. Al final ha sido tan magica nuestra interaccion con el mar, que despues de confundir focas marinas con pedrotes, hemos tenido la visita de estos animales marinos, nadando a 2m del kayack!
Manana seguimos ruta al sur direccion los Glaciars Franz Josef y Fox Glacier, volvemos al alpinismo sobre hielo.
Etiquetes de comentaris: Nova Zelanda
5 comentaris:
- At 30 de març del 2010, a les 10:30 Silvia Willy Fog said...
-
bueno chicos! espero que no derritais los glaciares con vuestra suerte!! de momento veo que me estais dejando la Isla sur entera pa que vuelva a visitarla -) oye, no os perdais la carretera desde Hass a Wanaka por Makaroura (o algo asi... iros a mi blog y leer NZ isla sur, os puse consejos de viaje de por donde conducir). los paisajes son IMPRESIONANTES!!!!! lagos, montanyas ufff! un beso, donde vais despues de NZ? yo paso a Laos manyana. smuacs!
- At 30 de març del 2010, a les 12:16 Anònim said...
-
Eiiiiiii Jofre!!!
Ostia com he rigut amb la teva narració del kayac era com si estigues alla plantada davant vostre i plorant de riure...que gran!!!
Encara que tu Jofre, ja anaves amb experiencia! de que et va servir aquella travesia amb el Just a la cala castell, que jo recordi també us va passar alguna cosa, no? jajajaja que bo ets!!
ojU peligrU!! un petó Sònia M. - At 1 d’abril del 2010, a les 0:10 Jofre said...
-
Eo Sonia!!
Pues si, ja veus, l' entrada a l' aigua va ser com aquelles dutxes de mati que t' equivoques i li fots a l' aigua freda, pues el mateix...jo crec que en 1 minut flotava com un iceberg, inmovil, a la deriva pel mar, congelat!!
Pero despres ja vem agafar el ritme i, petrificats vem deixar el pavello alt!
Amb Just la diferencia que l' aigua estava mes calenta i com que si et mullaves s' agraia...aqui, una penitencia!!
Petons!!! - At 1 d’abril del 2010, a les 0:12 Jofre said...
-
Silvia!!
como va el periplo asiatico?
Nosotros ahora acabamos de llegar a Wanaka y seguramente manana ya lleguemos a Queenstone, aunque al ser semana santa esta muy lleno y de momento tenemos una noche de hostel, luego ya veremos que hacemos! La parte sur mas bonita es verdad, aunque el sol debe estar en la parte norte porque de momento na de na!
Tomamos nota de tus relatos en tu blog!
Besos! - At 7 d’abril del 2010, a les 16:41 Magali S. said...
-
Bon voyage ! Vous nous faites rêver !
Publica un comentari a l'entrada