Inici | Projecte Solidari | Mapa del viatge | Fotos


Analitzant la Teoria de l´Evolució de Darwin, el tret més important es l´adaptació de les espècies al medi com a fí únic de supervivencia...avui s´ha demostrat que nosaltres no tenim res a fotre a Bolivia...A) Plou i fot un fred que arronça la tita B) La densitat d´oxigen per respirar no es directament proporcional a la que necesitem naltrus per fer un pas C) El guía semblava un etiop a la maratón de Barcelona...conclusió, escrivint aquest post entre apnea i apnea, l´illa del Sol es realment un paratge idil.lic.
Com bé us explicavem ahir, Manco Capac, Pachamama, el Deu del Sol, la vareta i la mare que els parir no van saber trobar millor lloc que una illa en mig del llac Mamacota (actualment Llac Titicaca).
Dues horetes en un dels iots, que amb tota seguretat compleixen tots els requeriments ISO 9001 (en Bolivià, que de 9 tan sols arriba 1 i 00 supervivents), partim direcció l´Illa del Sol, destaquem que el Titicaca té al seu punt màxim 80 km d´amplada i 360m de fondaria, que aixó ja ens feia preveure que si el vaixell anava a pique, allà reposariem per sempre. Arribats a bon port a la part Nord, l´illa té un total de 3000 habitants en 15 km d´allargada, de civilització pre-inca ( Tiwanakos) viuen del conreu, pesca i com no, del turisme. El punt més important es concentra a la denominada zona sagrada on s´hi troba la pedra del puma que dona nom al llac ( Titi: Puma / Caca: Pedra ) i la taula dels sacrificis on pelaven llames, guanacos, vicuñas i el que fes falta perque no s´empipessin els Deus. Dins aquesta nula adaptació al medi, desistim de fotre la caminita de 3h entre el Nord i el Sud i com bons turistes, agafem de nou el barquet que ens durà a Yumani, part sud de l´illa. Després de pagar 5 bolivianos d´accés perque el Deu Inca ja veia negoci en tot aixó,accedim a la font de l´eterna joventut on diuen que si veus...no conduzcas, perdó, seràs un "jovenssuelo" per sempre més...llogicament ens hem fotut 3 litros cadascún, que encara a Tailandia estarem pixant!
Demà tornem al Perú sense cap esperança que hi trobem una miqueta de sol...el paio segueix de vacances.
----------------------------------------------------------------------------------
Analizando la Teoría de la Evolución de Darwin, la característica más importante es la adaptación de las especies al medio como fín único de supervivencia...hoy se ha demostrado que nosotros no tenemos nada que hacer en Bolivia...A) Llueve y hace un frío que pela B) La densidad de oxígeno por respirar no es directamente proporcional a la que necesitemos nosotros para hacer un paso C) El guía parecía un etiope en la maratón de Barcelona...conclusión, escribiendo este post entre apnea y apnea, la isla del Sol es realmente un paraje idilico. Como bien os explicabamos ayer, Manco Capac, Pachamama, el Dios del Sol, la varita y la madre que los pario no supieron encontrar mejor lugar que una isla en medio del lago Mamacota (actualmente Lago Titicaca). Dos horitas en uno de los botes, que con toda seguridad cumplen todos los requerimientos ISO 9001 (en Boliviano, que de 9 tan sólo llega 1 y 00 supervivientes), partimos dirección a la Isla del Sol, destacamos que el Titicaca tiene en su punto máximo, 80 km de ancho y 360m de profundidad, esto ya nos hacía preveer que si el barco iba a pique, allí reposariamos para siempre. Llegados a buen puerto por la parte Norte, la isla tiene un total de 3000 habitantes en 15 km de largo. De civilización pre-inca ( Tiwanakos), viven del cultivo, pesca y como no, del turismo. El punto más importante se concentra en la denominada zona sagrada dónde se encuentra la piedra del Puma, que da nombre al lago ( Titi: Puma / Caca: Piedra ) y la mesa de los sacrificios dónde mataban llamas, guanacos, vicuñas y lo que hiciera falta para no mosquear a los Dioses. Dentro de esta nula adaptación al medio, desistimos de hacer la caminata de 3h entre el Norte y el Sur y como buenos turistas, cojemos de nuevo el barquito que nos llevará a Yumani, parte sur de la isla. Tras pagar 5 bolivianos de acceso, porque el Dios Inca, ya veía negocio en todo esto, accedemos a la Fuente de la eterna Juventud, dónde dicen que si bebes...no conduzcas, perdón, serás un "jovenzuelo" para siempre jamás...viendo esto, nos hemos bebido 3 litros cada uno, que todavía en Tailandia estaremos meando! Mañana volvemos al Perú sin ninguna esperanza que encontramos un poquito de sol...el tio sigue de vacaciones!

4 comentaris:

At 29 de gener del 2010, a les 4:14 Silvia Willy Fog said...

hola jofra! soy silvia, desde Nueva Zelanda, hoy en la radio lo del Machu Pichu y pense en vosotros... ya veo que estais bien, jo que mala suerte con el clima no?? a mi de momento me acompanya... nueva zelanda es precioso chicos! bueno, un besin, me voy a la isla Sur manyana
silv

 
At 29 de gener del 2010, a les 6:53 Unknown said...

Hola Jofre, Cada dia segueixo el vostre viatge, i ho feu de conya, encare que en remull.
Ja va explicar el Molina fa uns dies, no se que cony de l´escalfament de les aigues del pacific que ha provocat "el niño" o semblant, vaja que tindries que dur una barca portatil. No se si aquest es el mitja d contestarte. Ja m´ho diras. El tiet

 
At 29 de gener del 2010, a les 18:21 Jofre said...

Hola tiet!!! M alegro que almenys us faci riure una mica, d aixo es tracta. Per aqui tot fantastic, llastima de machupichu pero es tornara quan es pugui, pel demes fantastic, vivim amb 9€ al dia i no ens falta de res. Peto i seguim en ruta per aquest viatge!!

 
At 30 de gener del 2010, a les 8:33 Josep M said...

JOFRE COMO VEO QUE SILVIA SIGUE EL BLOG JA LE COMENTARE A SERGIO QUE HE LEIDO SU MENSAJE. SUPONGO QUE YA ESTARAN EN CONTACTO ORO ASI ESTAREMOS AUN MAS.

BE MOLYS PETONS I DEMA INTENTAREM PARLAR PER SKYPE.

 

Publica un comentari a l'entrada